Reflexió 3: AULES AUTOSUFICIENTS i DIGITAL LEARNERS

A les aules autosuficients i amb l'ús de les TIC, com per exemple Pissarres Digitals Interactives (PDI) i els TABLET PC, els estudiants tenen al seu abast i tota la informació necessària per al seu aprenentatge (des de Internet, com també llibres digitals).

Aquests nens que ja tenen un contacte previ amb les noves tecnologies, degut a l'època en que viuen i/o han nascut, milloren el seu nivell de competències sobre les TIC.

Aprenen d'una manera més autònoma on el mestre es converteix en un guia, i és que han d'apendre a  seleccionar i ser crítics amb la informació que troben. La seva motivació augmenta i treballen més a gust i millor. No només aprenen continguts sinó que aprenen a ser més competents.Aprenen a apendre.

 

Els estudiants actuals, no és que hagin perdut les ganes d'aprendre, sinó que la seva motivació és diferent. Les seves motivacions són diferents i les noves tecnologies són una gran font de motivació ja que podríem dir que amb l'us d'aquestes la informació és al instant. Però cal que aprenguin a estriar la informació correcta. I si els mestres i professors i els educadors no estem aplicats en aquestes noves tecnologies la nostra ajuda no acaba de ser eficient al 100%. Si nosaltres aprenem ajudem a que ells aprenguin.

Nota: potser que en aquestes reflexions ens repetim amb l'idea, però és fruit nostra que això que pot semblar utopia (que ja no ho és tant ), formi part de la nostra realitat.

Reflexió 2: SUPORT TÈCNIC A L'EDAT MITJANA.

Quan s'apliquen noves eines de treball que mai em utilitzat, sentim impotència i desconcert davant d'allò que no controlem.

El desconeixement fa que no avancem en allò que ens proposem i en conseqüència continuem fent allò que sempre ens ha funcionat, malgrat que en el moment actual la nostra metodologia no sigui tan eficient com anys enrere.

Per això, és molt important, anar formant-se al llarg de la vida i estar oberts al canvi.

En l'ús de les TIC o ens adaptem i cobrim les nostres mancances formatives o ens quedem bloquejats i no evolucionem, disminuït la optimitat de la nostra tasca educativa, tal com ens demana la societat, tal com ens demanen els nostres alumnes.

Reflexió 1: TECNOLOGIA O METODOLOGIA?

A l'educació del futur, un futur molt present, l'aplicació de les noves tecnologies en el procés d'aprenentatge dels nostres alumnes és un element clau.

No obstant: si es volen canvis no podem continuar realitzant les mateixes coses.

La metodologia docent ha d'evolucionar i canviar al ritme que ho fan els interessos de la societat, una societat cada vegada més estimulada i receptiva als nous medis de comunicació i als avenços tecnològics.

Si es pretén reforçar l'aprenentatge mitjançant l'ús de les TIC en educació, es deuen canviar els mètodes d'ensenyament.

L'actualització, la inversió de temps en formació del professorat i posteriorment l'aplicació dels nous coneixements poden facilitar el dia a dia dins l'aula, tant per als docents com pels estudiants, de tal manera que aprendre i ensenyar no renyin per desinterès i falta de motivació.