El passat dia 10 de desembre del 2010, vam rebre una xarrada informativa sobre la mediació a la classe d'Habilitats Comunicatives.
El ponent David Sana és mestre d'una escola de Vilafranca del Penedès. Aquí a continuació els punts més rellevants:
- A vegades hi ha es creu que si hi ha mediació no cal sanció i no és així, ja que cal complir tota la normativa.
Amb la mediació el nen no rep la sanció cap a ell mateix, sinó cap a una conducta inadequada.
- El procés de mediació pot ser extens a tota la població, no únicament a l'escola. La mediació ajuda a que el conflicte sigui positiu, quan s'arriba a una solució adequada.
- La mediació és treball en equip. El procés de mediació l'ha de conèixer tothom. A l'escola una sola persona no pot utilitzar la mediació a nivell de centre, només a la seva classe. Per tant per a portar-lo a terme a nivell de centre cal que hi hagi més gent que conegui i utilitzi la mediació.
- “Siguem realistes, demanem l'impossible” Amb la mediació és possible que dos alumnes s'entenguin. Ens ho hem de creure. La mediació és un fracàs quan el mediador no ha sigut capaç de resoldre els seus problemes.
- La mediació ha de ser un fet puntual. Hi han d'haver poques mediacions però, amb molt xoc emocional. Em de tenir en compte que la mediació serà emprada com a última acció davant la resolució de conflictes, sempre que les anteriors accions per trobar una solució a un problema hagi fracassat.
- Al mediador no li interessa qui té la raó i no aconsella perquè sinó es posa en un plànol superior.
- El que interessa és que hi hagi un espai on dos alumnes o persones puguin comunicar-se i arribar a un acord, i per tant a una solució al problema.
- El mediador intenta que es comuniquin de manera tranquil·la. Hi ha tres normes:1. Quan un parla l'altre escolta.2. No ens insultem per a dir les coses.3. Cooperar. (ajudar-se perqué el conflicte és de tots dos.
- Qui comença? El mediador és imparcial. Després d'escoltar retornarà el que ha escoltat: “ pel que puc entendre...”
- Voleu resoldre el conflicte? Si la resposta és afirmativa esperem el procés de mediació. Quan la resposta sigui negativa caldrà una entrevista amb la persona que s'hi nega per fer-li veure com estarà sinó es soluciona el conflicte.
- El punt més fort durant el procés de mediació és el de l'exploració d'emocions. És importat que hi hagi competència emocional per part de les persones que reben una mediació. Cal saber posar nom a allò que ens passa. (mediador: “ jo he entès que us heu sentit així...”
- En quant a la persona mediadora ha de ser compromesa, vital, que pugi canviar a les persones. L'actitud del mediador: “Qui sap?”. Ha d'estar obert a la incertesa, ja que mai se sap on està la part bona i la part dolenta.
- Una persona no pot fer mediació sense formació, sense unes bones eines, ja que poden fer mal, si no és fa bé.
- Solidaritat. L'alumnat ha de ser solidari amb ell mateix i per a fer-ho han de fer molt de treball cooperatiu. Amb la cooperació s'aprèn la solidaritat. Volem els conflictes per crèixer.
També David Sana ens va parlar del projecte d'innovació en mediació que realitzen a l'escola on treballa: Espai en parlem? Basat en la teoria de Goleman.
De tot el que va dir podem extreure més idees per a la nostra tasca:
-“Volem nens crítics, però que no facin mal amb les crítiques”.
-Important: s'arriba a les persones a través dels sentiments i Molt Important el llenguatge del ”JO”
ex: a mi el que em passa és que cada vegada que m'insultes, ho passo malament. Et demano que ho torni a passar”.
-Pedagogia de la reciprocitat: “Fer el que jo puc fer.” Quan tu fas el que pots fer, els altres fan el que poden. I quan més sabrem més podrem”
-El procés de mediació es beneficiarà del treball emocional i les normes de classe.
Parts de la mediació?
- Conflicte.
- Com ho parlem?
- Com ens sentim? Què ha passat?
- Què volem?
- Com ho solucionem?
A mode personal em va agradar molt la xerrada que David Sana ens va oferir. I vaig ser conscient del que encara em queda per aprendre sobre mediació, ja que el poc que sabia fins a les hores queda exhaurit.
